CRESTES A OLVENA

La CRESTA DEL GALLO vista de perfil al congost de Olvena 135m i V . Primera asc: 1977 per Jose Murciano, F.Albano y J.Corniel. Reequipada el 2009 amb parabolts per: Aitor Sanchez i Jose A. Fernandez. Fotos: Ernest A i Vanessa Jado 2012.
El primer llarg té un començament idíl·lic amb l’aigua als peus. Aqui és on trobarem el pas més difícil de la cresta, un V (que es pot evitar per l’esquerra IV). En el segon llarg la roca millora i es fa més aeri. Arribem a una agulla on trobarem el pas més espectacular de la cresta, que es transforma en un exquisit fil de roca molt bonic d’escalar, que forma un gran pont de roca. A mesura que anem guanyant metres, l’escalada es fa més interessant i agraïda! Arribats a la tercera reunió la cresta planeja i finalment perd alçada.
Us recordem que al bar Chico del poble de Olvena podeu trobar moltíssimes ressenyes, i begudes fresquetes per assaborir les fites del dia.

La CRESTA DE LA CRUZ (Olvena). 310 m, Vº segurament és la reina de les crestes del congost, per disfrutar! Fotos: Vanessa Jado 2012.
La Nuria al segon llarg (IV). Una aresta que no decepcionarà.Després del darrer llarg (III+), la cresta us deixa al mateix poble.

CRESTA D'EN FERRAN

Una cresta amb trams molt bonics, sorprenents, variats i moooolt llarga que us portarà fins al Pic de Ferran 983m (Garrotxa)

La cova, es sens dubte el tram més diferent i sorprenent del recorregut, també ens caldrà grimpar per sortir d'ella. Es el punt mes “fresquet” de tota l'aresta, i el menys aeri!

 Sortim de la cova per un ressalt força vertical (IIIº), de seguida agafem el fil de la cresta...on veiem córrer els llangardaixos.

La cresta amb unes vistes magnifiques, es força variada, té trams molt afilats i drets, trams de caminar, grimpar...

 ..agulles per fer el “cabra” (i quin estil!)

Nous “pasets” i més trams aeris ens fan guanyar alçada ràpidament, per tornar a baixar al cap de poc!
Una bona instal·lació de ràpel ens deixa al coll on de seguida trobarem el IVº. Superat el pas, una petita escalada de III ens durà de nou al fil de la cresta.

S’han acabat les dificultats de la cresta, ara toca un puja i baixa que no acaba mai, i on cal estar atents als precipicis. Amb les darreres llums arribem al Pic de Ferran. Un dia complert!