El camí desde Espot fins el refugi, ja estava cobert de neu, i de vegades es feia una mica perdedor, ja que no es veien ni traces, ni marques, ni fites.. (un Gps sempre ajuda en aquestes condicions). L’aproximació per aquest camí és molt maca, passant entre boscos, creuant rius, prats, preses, bordes… i quan arribes als voltants de l’estany on és el refugi, no hi ha paraules per descriure la bellesa del paratge..
Encara que no estava el Xavi, el guarda del refugi, i per tant no vam poder gaudir de totes les comoditats que ofereix un refu guardat, val a dir que la part lliure amb capacitat per a 10 persones, matalassos, mantes, llum, estufa…està molt i molt bé.
Diumenge ens vam llevar amb una nevada important, i amb el temps molt tapat. Vam decidir anar pel coll de Monestero, i baixar fins el refugi Ernest Mallafré, però no va ser possible. La progressió obrint traça amb tanta neu nova que seguia caient i la motxilla carregada, era dura i lenta, i arribant al coll hi ha una zona de grans blocs de roca que vam decidir no travessar, ja que els forats que s’obrien al passar ho feien perillòs (no ens volem trencar una cama..).
Així que vam fer marxa enrere i vam tornar al Josep M Blanc. Menjar, migdiada, gaudir de la muntanya…
Dilluns seguia nevant, el gruix de neu ja és considerable. Decidim baixar cap a Espot. El paissatge està espectacular, calculem que entre 50cm i 1m de neu en algunes zones, els estanys s’estan gelant, les branques carregades de neu baixen a tocar del camí….sembla una postal de nadal.
Per sota dels 2000m ja no neva, ha estat plovent i ha desfet bastant la neu.